COMUNICAT | No són retallades, és el desmantellament de l’escola pública

Davant l’anunci urgent i extraordinari que el Departament d’Ensenyament ha fet a les direccions dels centres escolars públics, afirmant  la suspensió dels recursos destinats al personal de suport a la inclusió d’alumnes i dels recursos destinats al personal de reforç als centres d’entorns socialment i econòmicament complexos, des de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI) manifestem la nostra indignació i el nostre rebuig més absoluts.

Diversos col·lectius i entitats —amb les direccions, els claustres i les famílies al capdavant— han mostrat el seu rebuig a aquesta mesura. Des de la XEI ens sumem i ens solidaritzem amb tots ells i volem recordar les condicions en què s’emmarca la decisió del Departament d’Ensenyament:

  1. Una argumentació tècnicament esbiaixada: l’argumentació donada per la consellera Meritxell Ruiz és errònia i confusa. Sabem que si la llei de pressupostos no s’aprova per falta dels suports necessaris, s’acaben prorrogant els pressupostos de l’any anterior. No té cap sentit, per tant, aplicar retallades addicionals a les que ja hi havia en els pressupostos anteriors o aturar inversions que ja estaven en marxa i/o aprovades. La Llei de Pressupostos del 2015 i el text refós de la Llei de Finances Públiques de la Generalitat de Catalunya estableixen el règim de les modificacions pressupostàries permeses. Tècnicament és possible mantenir les partides econòmiques. Entenem que és un greu error justificar les retallades amb un relat fals i políticament interessat sobre la manca d’acord en l’aprovació dels pressupostos. Cal recordar, també, que per al proper curs el Departament d’Ensenyament ja havia denegat la reducció de la jornada lectiva als docents majors de 55 anys, fet que impedeix la incorporació de 350 docents que sí que estaven previstos en el pressupost del 2015 que s’ha prorrogat. En definitiva, Ensenyament ja ha aplicat dures retallades prèviament al projecte pressupostari per al 2016.
  2. L’alumnat més vulnerable, moneda de canvi de l’estratègia política més acarnissada: aquesta mesura afecta directament les famílies immigrants que precisen aules d’acollida i suport lingüístic, les famílies de nens i nenes amb sordesa, amb autisme, amb trastorns de conducta, amb bloqueigs emocionals, amb situacions personals i familiars complexes, al personal interí que treballa en condicions precàries i poca seguretat laboral… Són els col·lectius més vulnerables de la comunitat educativa i, en una obscena mostra d’abús de poder, el Departament d’Ensenyament s’ha acarnissat amb ells retirant-los els recursos necessaris que els assegurava unes mínimes condicions d’inclusió i d’atenció.
  3. Política de desinversions de llarg recorregut: la crisi econòmica i financera iniciada l’any 2008 va oferir l’estat de xoc idoni per justificar una acumulació imparable de desinversions en l’educació pública. Durant els darrers anys el Govern de la Generalitat ha entrat en una roda de retallades que situen Catalunya a la cua de la política educativa a Europa, per darrere de la resta d’Espanya i de països com Portugal i Romania. La desinversió ha afectat a la formació permanent del personal docent (-97,79% entre 2010 i 2015), a les beques i ajuts a l’estudi (-76,43%) que asseguraven la igualtat d’oportunitats, a les beques per a menjador (-14,62%) i al manteniment d’equipaments i instal·lacions. Tot plegat ha fet recular l’educació pública catalana dècades enrere. La desinversió anunciada aquesta setmana no fa més que sumar-se a una llarga i inèdita trajectòria de supressió de recursos que contrasta escandalosament amb la ridícula disminució dels concerts educatius (-4,59%) i amb la prorrogació de les subvencions de milions d’euros a les escoles de l’Opus que separen els alumnes per sexe.
  4. No són retallades, és la privatització del dret a l’educació: les desinversions, tanmateix, són una peça més del pla de privatització i mercantilització de l’educació que els governs del PP, CiU i Junts pel Sí estan duent a terme seguint els models educatius anglès, nord-americà i xilè. Si la privatització del dret a l’educació ha trobat en la LOMCE (i en molts aspectes en la LEC) el marc jurídic idoni per accelerar aquest procés, la crisi econòmica li ha proporcionat l’excusa perfecta per retallar descaradament i desmantellar el sistema educatiu públic de forma encara més accelerada.

Per aquests motius, des de la XEI:

  1. Reclamem al Departament d’Ensenyament que retorni la dignitat a l’escola pública catalana perquè els nens i nenes gaudeixin de la millor escola possible i de l’únic espai que els garantia la igualtat d’oportunitats en una societat cada cop més desigual; que retorni la dignitat als i les mestres perquè puguin obtenir el reconeixement personal, la qualitat laboral i la professionalitat que els han manllevat; que retorni la dignitat a la ciutadania perquè se senti partícip, coresponsable i orgullosa d’una educació pública de tothom i per a tothom.
  2. Cridem a direccions, mestres, famílies i alumnat a plantar-se, aturar el desmantellament de l’escola pública i reclamar drets, inversions i dignitat. Volem una primavera educativa catalana i la volem ara.

Xarxa d’Escoles Insubmises
Barcelona, 20 de juny de 2016

Descarrega’t el comunicat en pdf: Comunicat_XEI_NoSonRetallades

Anuncis

NOTA PREMSA/COMUNICAT | Crida en bloc de la comunitat educativa i partits polítics a fer objecció de consciència a les proves de primària de la LOMQE

RP_XEI_FaPac03_72

  • La FaPaC, la XEI, sindicats, mestres, estudiants, moviments socials i partits polítics fan una crida a les famílies a fer objecció de consciència i no dur els seus fills a l’escola durant la realització de les proves externes.
  • Les entitats denuncien que Catalunya està desplegant la LOMQE de manera exemplar i que les proves de primària s’emmarquen sota la llei orgànica del Partit Popular.
  • Demanen a la consellera Meritxell Ruiz que no coaccioni a les direccions i respecti la decisió de les famílies per fer objecció de consciència.

Barcelona, 18 d’abril de 2016

En roda de premsa, aquest dilluns, la FaPaC, la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), i representants de USTEC-STEs, CCOO, UGT, CGT, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, l’ILP per l’Educació Pública, Assemblea Groga, En Comú Podem, la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot han fet una crida a les famílies a fer objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària programades per aquest abril i maig. L’acció consisteix a no portar els seus fills i filles a l’escola per evitar que facin les proves.

Han intervingut Belén Tascón en representació de la XEI i de la FaPaC; Geo Saura, professor investigador de política educativa a la UAB; Ramón Font, d’USTEC, i Àngel Garcia, de CCOO. També hi han estat presents Laia Martí (UGT),Maria Vinuesa (Associació de Mestres Rosa Sensat), Joan Mena (En Comú Podem), Jessica Albiach (Catalunya Sí Que Es Pot), Pilar Castillejo(CUP), Josep Riera (CGT), Teresa Ciurana (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya), entre d’altres.

A més de la crida a l’objecció de consciència de les famílies, la XEI ha denunciat les pressions del Departament d’Ensenyament a les direccions de les escoles per realitzar les proves com sigui i quan sigui. Les intervencions de Geo Saura(UAB), Ramón Font (USTEC) i Àngel Garcia (CCOO) han destacat també el transfons mercantilitzador de l’educació que hi ha al darrera de les proves i de la LOMQE, i han demanat, entre d’altres coses, que direccions i mestres compactin les dates de les proves de tercer per facilitar el boicot de les famílies.

Les proves: una eina de privatització de l’educació. L’objecció: una oportunitat per paralitzar la LOMQE

Les entitats que han realitzat la crida entenen l’objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària com una eina per paralitzar la LOMQE i tot el que representa. Les proves externes són un instrument fonamental dels sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles. Per a les entitats de la crida, neutralitzar les proves significa, per tant, paralitzar la LOMQE.

Les proves porten a la privatització i la mercantilització de l’educació a través de la comparació i l’establiment de rànquings entre escoles. Mestres i centres es veuen immersos en un règim competitiu i de funcionament empresarial aliè a l’esperit de l’educació inclusiva. Per altra part, el reduccionisme flagrant de les proves força a reconduir l’educació cap a una deriva academicista i de premi/càstig, a canviar els programes i projectes d’escola perensinistrar els nens a superar els exàmens (en molts casos test) de 12 hores de durada o més, i a segregar els alumnes en diferents itineraris de forma prematura, deixant de garantir la igualtat d’oportunitats. Les entitats de la crida advoquen per avaluacions que busquin detectar mancances i assignar els recursos necessaris sense fer entrar escoles, mestres i alumnes en un règim competitiu.

Catalunya, capdavantera en l’aplicació de la LOMQE i les seves proves

Catalunya és, després de la Comunitat de Madrid (laboratori de proves de la LOMQE), el lloc on s’està desplegant la llei Wert de manera més exemplar. L’anul•lació de la funció decisòria dels Consells Escolars, el decret de direccions o les pròpies proves externes son exemples palesos d’aquesta realitat.

Davant del discurs, confús i contradictori, que el Departament d’Ensenyament està oferint  sobre les proves de tercer i sisè de primària tot afirmant que “a Catalunya realitzarem les proves de sempre de la LEC”, les entitats han remarcat que el problema no és si les proves són LOMQE o són LEC, sinó que hi hagi proves externes estandarditzades i l’ús que se’n faci d’elles. La LOMQE permet publicar els resultats d’aquestes proves (ja siguin amb continguts marcats per LOMQE o  per la LEC). Per molt que la consellera Ruiz afirmi que a Catalunya es faran les proves de la LEC, les proves funcionen sota el marc jurídic de la llei orgànica del PP, d’obligat compliment.

Coaccions del Departament d’Ensenyament i exigència d’un posicionament clar al costat de les famílies objectores

Les entitats han denunciat que, en la darrera setmana, el Departament d’Ensenyament ha iniciat una campanya de pressió a les direccions de les escoles per realitzar, com sigui i quan sigui, les proves de primària. Les direccions se senten pressionades i assenyalades per la inspecció i es veuen forçades a posicionar-se contra les famílies objectores. Amb aquestes pressions, el Departament d’Ensenyament està esquerdant la unitat de les comunitats escolars i atemptant contra el dret legítim a l’objecció de consciència de les famílies.

L’any passat, de fet, la consellera d’Ensenyament Irene Rigau va entrar en un remolí de declaracions i amenaces que la van portar a acusar les famílies de ser irresponsables i de fomentar l’absentisme, va amenaçar d’enviar els serveis socials i a la guàrdia urbana en cas que fessin objecció de consciència a les proves i va intervenir a través de les inspeccions. Aquest fet contrasta amb l’actitud del govern del País Basc, que va respectar l’objecció de consciència de les famílies. Per altra part, i malgrat les amenaces de Jose Ignacio Wert, el govern central no va fer venir l’Alta Inspecció a Catalunya com va passar a d’altres comunitats com a Astúries, fet que palesa que a Catalunya, la LOMQE  es va desplegar amb tota normalitat.

Les entitats han demanat a Meritxell Ruiz el seu compromís públic de respecte a  l’objecció de consciència de les famílies a les proves de tercer i sisè, i li demanen que no obligui a fer les proves a qui hagi decidit no fer-les. 

Exigeixen enèrgicament a la consellera que es comprometi a no coaccionar més a mestres ni a direccions amb la intenció d’induir-los a no respectar la voluntat de les famílies objectores. Recordem que altres governs autonòmics (com el del País Basc, Astúries, Navarra…) aquest any no faran les proves.

RP_XEI_FaPac04_72

CRIDA/ MANIFEST 18/04/2016

Crida a l’objecció de consciència a la LOMQE a través de les proves de tercer i sisè de primària Crida de Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), FaPaC, USTEC-STEs, CCOO, UGT, CGT, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Associació de Mestres Rosa Sensat, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, ILP per l’Educació Pública, Assemblea Groga, En Comú Podem, CUP i Catalunya Sí Que Es Pot. Veure nota de premsa.